Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.780
|
61.
t'adones de que o t'adones que? / Les preposicions a, de, en i amb davant de la conjunció que
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
|
|
62.
Majúscules i minúscules de sobrenoms de llocs / Majúscules i minúscules de noms de lloc històrics, geopolítics i geoturístics
Font
Fitxes de l'Optimot
S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen el sobrenom d'un lloc històric, geopolític o geoturístic. Per exemple:
el Principat de Catalunya (per Catalunya)
la Ciutat Comtal (per Barcelona)
la Ciutat Eterna (per [...]
|
|
63.
'amb cursiva' o 'en cursiva'? / 'amb negreta' o 'en negreta'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposició en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple:
Els títols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva).
S'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona).
Les entrades dels [...]
|
|
64.
Usos de com i com a amb el verb conèixer
/ Coneguda com boixac o coneguda com a boixac?
Font
Fitxes de l'Optimot
Un dels significats del verb conèixer és 'designar habitualment una cosa o algú amb un nom determinat'. En aquest cas, el verb pot portar un complement encapçalat per la preposició com a. Per exemple:
Aquesta planta es coneix com a boixac.
Cal tenir en compte que si el sintagma va introduït per [...]
|
|
65.
Ús de la preposició de amb altres / altres, uns altres o d'altres?; entre altres o entre d'altres?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes uns altres, altres o d'altres poden fer de subjecte amb un nom explícit o elidit. Per exemple:
La lingüista defensa aquesta teoria i uns altres / d'altres / altres experts en llengua també.
Alguns han fet vaga, uns altres / d'altres / altres han treballat.
Aquestes tres formes [...]
|
|
66.
adaptació de manlleus amb essa inicial davant de consonant / adaptació d'estrangerismes: estrès, esprint, esquetx, etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
plural d'aquests mots adaptats, se segueixen les regles morfològiques pròpies del català. Per exemple: estressos, esquetxos, espots, estics, esprints, etc. A més, com que comencen amb la vocal e-, cal recordar d'apostrofar l'article o la preposició que duguin. Per exemple: l'eslògan de la campanya o l [...]
|
|
67.
Tot + gerundi amb valor de simultaneïtat: tot venint...
Font
Fitxes de l'Optimot
L'adverbi tot, quan s'anteposa a un gerundi, emfasitza la idea de simultaneïtat. Per exemple
He trucat a la mare tot venint amb el cotxe de línia.
Tot rient s'ha distret dels seus problemes.
Ara bé, cal tenir en compte que aquesta construcció és molt marcada. Per tant, quan no hi ha la voluntat [...]
|
|
68.
Imperatius amb forma molt reduïda: do'm, de'm
Font
Fitxes de l'Optimot
En llenguatge col·loquial el verb donar seguit d'un o més pronoms febles sovint es redueix a do, per exemple: do'm, de'm. Aquestes formes, per tant, es poden trobar en
textos de registres informals.
Ara bé, en registres més formals s'usa la forma més general dona'm.
[...]
|
|
69.
Majúscules i minúscules de l'article en noms d'entitats, empreses i establiments
Font
Fitxes de l'Optimot
Si el nom d'una entitat, una empresa o un establiment va precedit d'article, aquest va amb majúscula inicial perquè forma part del nom propi. Per exemple:
La companyia Els Tramoies estrena espectacle aquest dijous.
L'acte va ser organitzat per l'ONG La Casa de l'Arbre.
Van anar a sopar a L [...]
|
|
70.
Demostratius sense nom explícit / 'aquest', 'aquesta'; 'aquell', 'aquella' (pronoms)
Font
Fitxes de l'Optimot
Els determinants demostratius (aquest, aquesta, aquests, aquestes; aquella, aquella, aquells, aquelles) es poden usar sense un nom o sintagma nominal explícit, si pel context es dedueix a què fan referència. Per exemple:
Aquesta jaqueta et queda molt bé, molt més que no pas aquella.
De vegades [...]
|
